El TJUE falla a favor de la devolució als consumidors de les despeses derivades de la formalització de les hipoteques, excepte que el dret nacional disposi el contrari.
Una altra sentència de gran interès és dictada pel TJUE el 16 de juliol de 2020. La sentència amb assumptes acumulats C-224/19, C-259/19, es pronuncia sobre el pagament de les despeses hipotecàries (derivades de la formalització dels préstecs hipotecaris, com són notari, registre, gestoria, taxació i impostos) que derivin de la declaració com a abusiva d’una clàusula de dit contracte, i sobre la comissió obertura o costes dels judicis.
Resol així les qüestions prejudicials plantejades per Jutjats de Palma de Mallorca i Ceuta.
La decisió de l’TJUE ve a establir el següent:
“1) L’article 6, apartat 1, i l’article 7, apartat 1, de la Directiva 93/13/CEE del Consell, de 5 d’abril de 1993, sobre les clàusules abusives en els contractes celebrats amb consumidors, s’han d’interpretar en el sentit de que s’oposen al fet que, en cas de nul·litat d’una clàusula contractual abusiva que imposa al consumidor el pagament de la totalitat de les despeses de constitució i cancel·lació d’hipoteca, el jutge nacional negui al consumidor la devolució de les quantitats abonades en virtut d’aquesta clàusula, excepte que les disposicions de Dret nacional aplicables en defecte d’aquesta clàusula imposin al consumidor el pagament de la totalitat o d’una part d’aquestes despeses.
2) L’article 3, l’article 4, apartat 2, i l’article 5 de la Directiva 93/13 s’han d’interpretar en el sentit de que les clàusules contractuals incloses en el concepte de “objecte principal del contracte” s’han d’entendre com les que regulen les prestacions essencials d’aquest contracte i que, com a tals, el caracteritzen. En canvi, les clàusules de caràcter accessori respecte de les que defineixen l’essència mateixa de la relació contractual no estan incloses en aquest concepte. El fet que una comissió d’obertura estigui inclosa en el cost total d’un préstec hipotecari no implica que sigui una prestació essencial d’aquest. En qualsevol cas, un òrgan jurisdiccional d’un Estat membre està obligat a controlar el caràcter clar i comprensible d’una clàusula contractual referida a l’objecte principal del contracte, amb independència de si l’article 4, apartat 2, d’aquesta Directiva ha estat traslladat a l’ordenament jurídic d’aquest Estat.
3) L’article 3, apartat 1, de la Directiva 93/13 s’ha d’interpretar en el sentit de que una clàusula d’un contracte de préstec celebrat entre un consumidor i una entitat financera que imposa al consumidor el pagament d’una comissió d’obertura pot causar en detriment del consumidor, contràriament a les exigències de la bona fe, un desequilibri important entre els drets i obligacions de les parts que es deriven del contracte, quan l’entitat financera no demostri que aquesta comissió respon a serveis efectivament prestats i despeses en què hagi incorregut, extrem la comprovació del qual incumbeix l’òrgan jurisdiccional remitent.
4) L’article 6, apartat 1, i l’article 7, apartat 1, de la Directiva 93/13 s’han d’interpretar en el sentit de que no s’oposen a que l’exercici de l’acció dirigida a fer valer els efectes restitutoris de la declaració de la nul·litat d’una clàusula contractual abusiva quedi sotmès a un termini de prescripció, sempre que ni el moment en què aquest termini comença a córrer ni la seva durada facin impossible a la pràctica o excessivament difícil l’exercici del dret del consumidor a sol·licitar tal restitució.
5) L’article 6, apartat 1, i l’article 7, apartat 1, de la Directiva 93/13, així com el principi d’efectivitat, s’han d’interpretar en el sentit de que s’oposen a un règim que permet que el consumidor prengui una part de les costes processals en funció de l’import de les quantitats indegudament pagades que li són restituïdes arran de la declaració de la nul·litat d’una clàusula contractual per tenir caràcter abusiu, atès que tal règim crea un obstacle significatiu que pot dissuadir als consumidors d’exercir el dret, conferit per la Directiva 93/13, a un control judicial efectiu del caràcter potencialment abusiu de clàusules contractuals.