Reitera així la seva doctrina sobre el principi d’efectivitat del Dret de la Unió Europea, per a excloure, en els litigis sobre clàusules abusives en què la demanda del consumidor resulta estimada, l’aplicació de l’excepció al principi del venciment objectiu en matèria de costes basada en l’existència de seriosos dubtes de dret.
El Poder Judicial informa de la Sentència dictada pel Tribunal Suprem Nº 472/2020, de 17 de setembre, sobre costes en els litigis sobre clàusules abusives en cas d’estimació total de la demanda amb apreciació de seriosos dubtes de dret.
D’aquesta manera, condemna a una entitat financera al pagament de les costes en cas d’estimació total de la demanda del consumidor en litigis sobre clàusules abusives.
En aquesta sentència, el Ple de la Sala Primera reitera la seva doctrina sobre el principi d’efectivitat del Dret de la Unió Europea, per a excloure, en els litigis sobre clàusules abusives en què la demanda del consumidor resulta estimada, l’aplicació de l’excepció al principi del venciment objectiu en matèria de costes basada en l’existència de seriosos dubtes de dret.
En aquest cas, els consumidors van sol·licitar en una demanda de 2016 la nul·litat de determinades clàusules d’un préstec multidivisa que havien concertat per a l’adquisició del seu habitatge, al·legant el seu caràcter de producte financer complex i, de manera subsidiària, la normativa sobre defensa de consumidors i usuaris. En primera instància es va desestimar la demanda, però l’Audiència Provincial va aplicar la nova jurisprudència establerta per la Sala 1a a partir de la STS 608/2017, de 15 de novembre, sobre l’aplicació a aquest tipus de préstecs de la normativa de protecció de consumidors i usuaris, i va declarar la nul·litat de les clàusules debatudes per no superar el control de transparència. Malgrat que va estimar íntegrament la demanda, no va imposar les costes de la primera instància a cap de les parts perquè va considerar que els dubtes existents fins a la sentència 608/2017 sobre la normativa aplicable als préstecs en divises justificaven l’aplicació de l’excepció prevista a la llei a la regla general del venciment objectiu.
El ple de la Sala estima el recurs dels consumidors i imposa al banc les costes de la primera instància. Considera, en línia amb un altre pronunciament del Ple (sentència 419/2017, de 4 de juliol) i amb la doctrina establerta recentment pel TJUE en la seva sentència de 16 de juliol de 2020, que en els litigis sobre clàusules abusives, si en virtut de l’excepció a la regla general del venciment per l’existència de seriosos dubtes de fet o de dret, el consumidor, tot i vèncer en el litigi, hagués de pagar íntegrament les despeses derivades de la seva defensa i representació, no es restabliria la situació de fet i de dret que s’hauria donat si no hagués existit la clàusula abusiva i, per tant, no quedaria indemne tot i comptar al seu favor amb una norma processal nacional la regla general de la qual l’eximiria d’aquestes despeses.
En suma, es produiria un efecte dissuasiu invers, ja que no es dissuadiria als bancs d’incloure les clàusules abusives en els préstecs hipotecaris, sinó que es dissuadiria als consumidors de promoure litigis per quantitats moderades.