La companyia haurà d’abonar al propietari de l’establiment 6.000 euros.
Els negocis obligats a tancar per la pandèmia acumulen grans pèrdues, situació que ha portat a una pizzeria de la ciutat de Girona a reclamar a la seva asseguradora que li compensi, tal i com establia la pòlissa que va contractar abans de la pandèmia. Després de la negativa de la companyia asseguradora, el cas ha arribat a l’Audiència Provincial de Girona, que ha resolt obligar SegurCaixa Adeslas a indemnitzar a l’establiment amb 6.000 euros.
Aquesta sentència pionera, estableix un precedent que podria donar peu a més reclamacions en aquesta direcció. El cas es remunta al 13 de febrer de l’any passat, quan el propietari del negoci va subscriure una pòlissa amb la companyia asseguradora. El contracte incloïa un apartat especial per “paralització d’activitat” que especificava que l’assegurat rebria una compensació de 200 euros durant 30 dies -sense franquícia- en el cas que es donés aquesta circumstància, com així va passar un mes després de la signatura del contracte.
Després del primer confinament, durant el qual la pizzeria es va veure forçada a tancar, el propietari del negoci va demanar a SegurCaixa Adeslas que li indemnitzés. No obstant això, l’asseguradora es va negar. La primera sentència, dictada pel Jutjat de Primera Instància 2 de Girona el novembre passat, va fallar a favor de SegurCaixa Adeslas amb l’argument que la cobertura de la pòlissa excloïa “les pèrdues produïdes, causades, derivades o resultants de limitacions o restriccions imposades per qualsevol organisme o autoritat pública, o qualsevol altre cas de força major”.
No obstant això, ara l’Audiència de Girona ha tombat aquella resolució judicial. Si bé el magistrat admet que la qüestió “és nova”, també retreu al jutjat que va dictar la primera sentència que no va tenir en compte les característiques del contracte d’assegurança i va basar la seva decisió “pura i simplement en la prova testifical rendida per part d’empleats o persones vinculades amb l’asseguradora demandada “.
Tot i que el magistrat reconeix que el text de la pòlissa no preveu expressament la cobertura per la paralització del negoci a causa de la pandèmia, considera que el fet que la companyia asseguradora exclogués aquest supòsit emparant-se en el redactat general de la pòlissa “suposa una clara limitació dels drets de l’assegurat “.
Per aquest motiu, el magistrat creu que aquesta clàusula s’emmarca dins de les que es coneixen com a “limitadores”, i per excloure-les de la pòlissa cal que el supòsit estigui destacat “de manera especial” en el redactat de l’assegurança, i que l’assegurat ho accepti per escrit. Així mateix, posa en relleu les expectatives que podia tenir l’assegurat quan va acceptar la pòlissa per veure cobert, de manera expressa, el supòsit de “pèrdua de beneficis o paralització de l’activitat”.
A més, assenyala que les assegurances per pèrdua de beneficis o per paralització del negoci “normalment queden subjectes a l’existència d’un dany material previ”, cosa que no va passar en aquest cas.
Per tot això, el jutge suggereix que “potser, les asseguradores han de contemplar expressament en les seves pòlisses les situacions de pandèmia”, i es refereix a una sentència de Tribunal Suprem (TS) en la qual s’afirma que les clàusules que delimiten el risc poden utilitzar-se per a evitar ambigüitats, però no de forma contradictòria amb l’objecte del contracte o amb les condicions particulars de la pòlissa.
La resolució de l’Audiència de Girona és ferma, de manera que la companyia asseguradora no podrà interposar recurs contra la mateixa.