El treballador pot exigir tots els anys en obtenir la incapacitat permanent
El treballador té dret a percebre la compensació per les vacances no gaudides durant els anys que va estar en situació d’incapacitat transitòria, una vegada que se li reconeix la incapacitat permanent total per a la professió habitual, el que dóna lloc a l’extinció del contracte de treball.
Així ho determina el Tribunal Suprem, en Sentència de 14 de març de 2019, que ratifica la doctrina d’una altra prèvia, de 28 de maig de 2013, i en la qual la ponent, la magistrada Virolés Piñol, argumenta que fins al moment en el qual es declara la incapacitat permanent total i, per tant, es dóna per conclosa la relació laboral, “no es pot entendre que s’iniciï el termini per a l’exercici de l’acció tendent a exigir tal compensació, ja que mentre pervivia la relació laboral, fins i tot en suspens, no era exigible tal substitució de l’obligació de fer per una pecuniària, sense perjudici del dret a aquesta última que ara no es qüestiona “.
Cita la magistrada la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), de 10 de setembre de 2009, en la qual es dictamina que “el treballador té dret a gaudir de les seves vacances en un altre període que no coincideixi amb la seva baixa per malaltia, quan no hagués pogut gaudir-les durant aquesta “, o respecte a “la possibilitat que l’exercici del dret al gaudi de les vacances que es van veure impossibilitades per la malaltia es dugui a terme fora de l’any natural “i” sense excloure a priori que aquest període pugui quedar fora del període de referència de les vacances anuals en qüestió “.
Per tant, cita la Sentència prèvia del Tribunal Suprem de 28 de maig de 2013, en la qual es va establir que “el dret a vacances anuals retribuïdes no s’extingeix en analitzar el període de referència fixat pel Dret nacional en cas que el treballador hagi estat en situació de baixa per malaltia durant la totalitat o part del període de referència i no hagi tingut efectivament la possibilitat d’exercitar aquest dret “.
Raona, per tant, Virolés Piñol a que l’acció de substitució del gaudi de vacances anual efectiu per compensació econòmica únicament es pot instar a l’extingir-se la relació laboral, esdevinguda en el present cas tal extinció contractual com a derivada de la declaració d’incapacitat permanent en grau total per a la seva professió habitual de la treballadora reclamant, i a partir d’aquest moment s’inicia el termini d’exercici de l’acció i, per això -presentada papereta de conciliació extrajudicial-, “no es pot apreciar l’excepció de prescripció al·legada per l’empresa recurrent”.
El treballat declarat en situació d’incapacitat permanent reclamava 3.114,04 euros en concepte de compensació econòmica de les vacances no gaudides pels anys 2010, 2011 i 2012.