El passat 23 de juny, després de la deliberació del recurs de cassació 1799/2020, la Sala del Civil del TS optava per obrir el tràmit d’audiència a les parts, previ al possible plantejament d’una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
A través d’una nota de premsa, el poder judicial ens informa de la Interlocutòria del Ple de 22 de juliol, sobre el recurs de cassació 1799/2020, sobre el començament del termini de prescripció de l’acció de restitució de les despeses hipotecaries.
Informa així a les parts que procedeix a plantejar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) basada en el següent:
En la Interlocutòria, que s’ha notificat avui a les parts, es té en compte que és jurisprudència constant del TJUE que quan els Estats membres apliquin el Dret de la Unió, han de respectar els principis generals d’aquest ordenament, entre els quals figuren el principi de seguretat jurídica i el de protecció de la confiança legítima.
Diversos pronunciaments del TJUE descarten que el dia inicial del termini de prescripció d’aquest tipus d’accions sigui el dia de celebració del contracte o la data en la en què es van fer els pagaments indeguts, de manera que quedarien dues opcions:
- a) Que el dia inicial del termini de prescripció sigui el de la sentència que declara la nul·litat de la clàusula. Aquesta solució pot ser contraria al principi de seguretat jurídica, que constitueix un dels principis de l’ordenament jurídic de la UE: a la pràctica, converteix l’acció de restitució en imprescriptible, ja que no pot començar el termini de prescripció fins que s’hagi estimat una acció (la de nul·litat) que és imprescriptible en el Dret intern, per tractar-se d’una nul·litat absoluta. A més, el principi de seguretat jurídica es podria veure greument compromès si es donés lloc a reclamacions relatives a contractes consumats i extingits des de fa dècades.
- b) Que el dia inicial sigui la data de les sentències del TS que van fixar doctrina jurisprudencial sobre els efectes restitutoris (sentències de 23 de gener del 2019) o la data de les sentències del TJUE que van declarar que l’acció de restitució podia estar subjecta a un termini de prescripció (SSTJUE de 9 de juliol de 2020, Raiffeisen Bank SA, o de 16 de juliol de 2020, Caixabank SA). Aquest criteri planteja el problema que pot ser contrari al principi d’efectivitat, per ser dubtós que un consumidor mitjà, raonablement atent i perspicaç pugui ser coneixedor de la jurisprudència del Tribunal Suprem o del TJUE en la matèria.
A la part dispositiva de la Interlocutòria podem veure les següents peticions de decisió prejudicial al TJUE, sobre la interpretació dels arts. 6 i 7.1 de la Directiva 93/13 / CEE del Consell, de 5 d’abril de 1993, sobre les clàusules abusives en els contractes amb consumidors (DOUE-L-1993-80526) i del principi de seguretat jurídica que informa l’ordenament jurídic de la UE:
1.- Està conforme amb el principi de seguretat jurídica interpretar els articles 6.1 i 7.1 de la Directiva 93/13 / CEE dle Consell, de 5 d’abril de 1993, sobre clàusules abusives en els contractes amb consumidors, en el sentit que el termini de prescripció de l’acció per reclamar el pagat en virtut d’una clàusula abusiva no comença a córrer fins que per sentència ferma s’hagi declarat la nul·litat d’aquesta clàusula?
2.- Si aquesta interpretació no és conforme amb el principi de seguretat jurídica, s’oposa als esmentats articles de la referida Directiva una interpretació que consideri dia inicial del termini de prescripció la data de les sentències de Tribunal Suprem que van fixar doctrina jurisprudencial sobre els efectes restitutoris (sentències de 23 de gener del 2019)?
3.- Si tal interpretació s’oposés als referits articles, s’oposa als mateixos una interpretació que consideri dia inicial del termini de prescripció la data de les sentències del Tribunal de Justícia que van declarar que l’acció de restitució podia estar subjecta a un termini de prescripció (bàsicament, SSTJUE de 9 de juliol de 2020, Raiffeisen Bank SA, assumptes acumulats C-698/10 i 699/18, o de 16 de juliol de 2020, Caixabank SA, assumptes acumulats C-224/19 i C -259/19, que confirma l’anterior?