La dona havia estat parella de fet d’un guàrdia civil durant 30 anys, compartint casa i tres fills en comú, dades que han pesat més que la manca d’inscripció registral o constitució per mitjà de document públic.
Segons ha avançat el “Confidencial“, la Sala del Contenciós-Administratiu de Tribunal Suprem -després de més de cinc anys de reclamacions-, ha rebutjat el recurs de cassació interposat per l’Advocacia de l’Estat davant de la SAN rec. 207/2018 de 28 de gener de 2019, Ecli: ÉS: AN: 2019: 5308 que va estimar el recurs promogut per una mestressa de casa de La Corunya per aconseguir la pensió de viduïtat després de la convivència com a parella de fet amb un guàrdia civil durant trenta anys.
La STS núm 480/2021, de 7 d’abril, ECLI:ES:TS:2021:1283, trenca amb el criteri restrictiu en aplicació del literal de la norma per la qual per a l’accés a la pensió de viduïtat és necessari comptar amb inscripció registral o una constitució per mitjà de document públic.
En aquest cas, la reclamant únicament comptava amb la constitució de la hipoteca, “on s’autoafirmaven com a matrimoni en règim de guanys, qüestió consentida pel notari que els va atendre“.
La legislació autonòmica gallega reguladora (Llei 2/2006, de 14 de juny, de Dret Civil de Galícia), estableix que les parelles de fet poden demostrar la seva condició per qualsevol mitjà de prova d’acord amb el Dret.
Tot i que en aquest cas es fa referència a l’article 38.4 de la Llei de Classes Passives de l’Estat per tractar-se d’un guàrdia civil, la “redacció de la sentència ho fa en termes generals a nivell d’altres assumptes similars“. L’interès de la decisió radica en que “planteja com a interès cassacional que la prova per acreditar una parella de fet no és només per inscripció registral o document públic, sinó també un certificat d’empadronament o un altre vàlid en dret que demostri aquesta convivència de forma inequívoca“.
La part dispositiva analitzada respon a la qüestió plantejada per la Interlocutòria d’admissió dient:
“(…) la prova de l’existència d’una parella de fet no només pot acreditar-se a l’efecte del reconeixement del dret a la pensió de viduïtat, a través dels mitjans assenyalats en el paràgraf quart de l’article 38.4 de Reial Decret Legislatiu 670/1987, és a dir, mitjançant la inscripció en un registre específic autonòmic o municipal del lloc de residència o mitjançant un document públic, i que tots dos han de ser anteriors, almenys, en dos anys a la mort del causant, sinó també mitjançant el certificat d’empadronament o qualsevol altre mitjà de prova vàlid en Dret que demostri la convivència de manera inequívoca. ”
Es revoca la STS núm 608/2020, de 28 de maig de 2020, ECLI:ES:TS:2020:1541.
Tot i que no es pot parlar d’un canvi doctrinal, la sentència contradiu la recent STS del passat 28 de maig, per la qual s’establia la necessitat de que la constitució de la parella de fet s’acredités mitjançant la inscripció en el registre específic o amb l’aportació del document públic en què consti.