En el Reial Decret-Llei 1/2021, de 19 de gener, de protecció dels consumidors i usuaris davant situacions de vulnerabilitat social i econòmica, es preveu una modificació de l’article 1 bis del Reial Decret-Llei 11/2020, de 31 de març.
La norma publicada al BOE del 20 de gener de 2021, el Reial Decret-Llei 1/2021, de 19 de gener, de protecció dels consumidors i usuaris davant situacions de vulnerabilitat social i econòmica, estableix en la seva D.F.1ª una modificació del Reial Decret-Llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per fer front al COVID-19. En concret, es modifica l’article 1 bis relatiu a la suspensió durant l’estat d’alarma dels procediments de desnonament i els llançaments per a persones econòmicament vulnerables sense alternativa habitacional.
En què consisteix aquesta modificació?
Doncs en incloure en aquesta suspensió extraordinària als desnonaments que portin causa d’un procediment penal. S’afegeix a l’apartat 1r d’aquest article el següent:
“I en aquells altres processos penals en els quals es substanciï el llançament de l’habitatge habitual d’aquelles persones que l’estiguin habitant sense cap títol habilitant per a això”.
Per tant, a més de la suspensió dels desnonaments i llançaments de la via civil, com estava establert fins ara, és a dir, dels supòsits dels apartats 2n, 4t i 7è de l’article 250 de la LEC, s’afegeixen ara els processos penals en els quals se substanciï el llançament de l’habitatge habitual d’aquelles persones en situació de vulnerabilitat.
En tot cas, recordem que la declaració de suspendre un desnonament/llançament és una facultat que tindrà el jutge que conegui l’assumpte.
Per tant, fins el 9 de maig de 2021 hi ha la possibilitat de que un desnonament i llançament d’habitatge de persones en situació de vulnerabilitat sense alternativa habitacional quedi suspès, independentment de que provingui d’un procés civil (art. 250. 2n , 4t i 7è de la LEC) com d’un procés penal (entenem, derivat d’un delicte d’usurpació pacífica de bé immoble).
No obstant això, per modular aquesta mesura en l’àmbit penal, es modifiquen les lletres b) i c) de l’apartat 7 de l’art. 1 bis, per les quals no és procedent la suspensió si l’entrada o permanència en l’habitatge ha tingut lloc en els següents supòsits:
“b) Quan s’hagi produït en un immoble propietat d’una persona física o jurídica que el tingui cedit per qualsevol títol vàlid en dret a una persona física que tingui el seu domicili habitual o segona residència degudament acreditada.
- c) Quan l’entrada o permanència a l’immoble s’hagi produït mitjançant intimidació o violència sobre les persones “.
Recordem que la FGE va emetre una Instrucció el 15 de setembre de 2020, en la qual establia els criteris d’actuació per a la sol·licitud de mesures cautelars en els delictes de violació de domicili i usurpació de béns immobles.
Pel que fa als “okupes” en situació de vulnerabilitat, en les seves conclusions assenyalava el següent:
“Cinquena. Ocupants en situació d’especial vulnerabilitat
Quan els/les Srs./Sres. Fiscals sol·licitin el desallotjament i s’observi una situació d’especial vulnerabilitat en les persones que ocupin l’immoble (persones en situació de clar desemparament, menors, persones amb discapacitat, etc.), tindran en compte aquesta circumstància i interessaran simultàniament que els fets es posin en coneixement dels Serveis Socials, per tal que adoptin -amb caràcter necessàriament previ al desallotjament- les mesures oportunes per a la seva protecció, proveint si és el cas les solucions residencials que procedeixin “.