La recent Sentència de Tribunal Suprem Nº 1645/2019, Sala del Contenciós, Rec 2532/2017 de 28 de novembre de 2019, conclou que la utilització inadequada del procediment de verificació de dades produeix la nul·litat de ple dret. La sentència es basa en un cas en el qual procedia realitzar una comprovació limitada i un procediment no pot substituir l’altre, ja que tenen diferent abast i efectes.
La STS Nº 1645/2019, Sala del Contenciós, parteix d’una reclamació econòmic-administrativa interposada per una contribuent, que va ser objecte d’un procediment de verificació de dades per part de l’Administració, en relació a l’Impost sobre la Renda. En aquest procés, l’Administració tributària li imputava a la base imposable de l’impost uns guanys patrimonials amb període de generació superior a un any, derivats de la transmissió d’un immoble. La recurrent al·lega que aquest guany patrimonial estava exempta per tractar-se de l’habitatge habitual i haver estat objecte de reinversió per adquirir una de nova. L’Administració insisteix, al·legant que la reinversió s’havia realitzat un cop superat el termini de 2 anys estipulat en el IRPF.
Ja en recurs a TEAR, el Tribunal li havia donat la raó per entendre que la liquidació provisional havia estat fruit d’un procediment de gestió tributària inadequat, ja que en aquest cas no procedia un procés de verificació de dades. Haurien d’haver-se dut a terme actuacions de comprovació limitada. Era procedent la nul·litat de ple dret que no interromp el termini de prescripció, per la qual cosa l’Administració tributària pot iniciar un nou procediment. Contra la resolució del TEAR es planteja el recurs contenciós administratiu, que conclou amb una sentència desestimatòria que fixa doctrina.
Quan es notifica l’inici d’un procediment de comprovació limitada, ja havien transcorregut els quatre anys que impliquen la prescripció, per la qual cosa els actes administratius s’anul·len i s’ordena la devolució de l’import de la liquidació més els interessos.
El procediment de verificació de dades es desenvolupa a la Subsecció 3a de la LGT (articles 131 a 133) i els articles 155 i 156 del RGAT. S’especifica el seu ús “(…) perquè l’obligat tributari aclareixi o justifiqui la discrepància observada o les dades relatives a la seva declaració o autoliquidació, o mitjançant la notificació de la proposta de liquidació quan l’Administració tributària tingui dades suficients per formular-la“. El procediment de verificació de dades pot iniciar-se en els següents supòsits (article 131 LGT):
- a) Quan la declaració o autoliquidació de l’obligat tributari presenti defectes formals o incorri en errors aritmètics.
- b) Quan les dades declarades no coincideixin amb els continguts en altres declaracions presentades pel mateix obligat o amb les que estan en poder de l’Administració tributària.
- c) Quan s’apreciï una aplicació indeguda de la normativa que resulti patent de la mateixa declaració o autoliquidació presentada o dels justificants aportats amb aquesta.
- d) Quan es requereixi l’aclariment o justificació d’alguna dada relativa a la declaració o autoliquidació presentada, sempre que no es refereixi a l’exercici d’activitats econòmiques.
En el cas exposat, no procedeix aquest procediment, perquè per saber si l’exempció per reinversió en un nou habitatge habitual està correctament aplicada cal comprovar que aquesta última hagi estat adquirida dins el termini establert per reglament.
L’actuació administrativa en el procediment de verificació de dades està supeditada a l’examen formal de la documentació sense realitzar altres comprovacions, que eren necessàries en aquest cas per establir la raó d’una part o de l’altra. La verificació de dades es resumeix en un contrast entre les dades que obren en poder de l’Administració i els aportats pel contribuent, essent impossible dins d’aquest procés sol·licitar-ne de nous.
El procediment de verificació de dades no havia d’acabar amb la pràctica d’una liquidació, sinó amb l’inici d’un nou procediment, però de comprovació limitada. En un procediment de comprovació limitada sí es permet descobrir nous fets o circumstàncies que resultin d’actuacions diferents (articles 136 a 140 de la LGT). L’abast de la comprovació limitada és molt més ampli. Sense arribar a ser igual que una inspecció, si permet requerir l’aportació de nova documentació i fins i tot fer requeriments a tercers o exigir la presentació de registres, factures o justificants.
El Suprem ja s’havia pronunciat amb anterioritat al respecte d’utilitzar el procediment de verificació de dades. Per tant, quan es rebi una notificació d’inici d’un procediment, és recomanable comprovar de quin tipus de procediment es tracta i quin és el seu abast, perquè podria ser que s’estigui vulnerant el nostre dret i no ens n’adonem. En aquest cas, cal al·legar la nul·litat.