Amb la publicació del Reial Decret-Llei 17/2018, on s’estableix que seran els bancs els que paguin l’Impost per AJD en les escriptures de préstec amb garantia hipotecària, hi ha hagut premsa com El Confidencial que literalment ha posat de manifest en un fantàstic article de Rafael Méndez que: “el Govern s’oblida de les caixes rurals: podran donar hipoteques sense pagar l’Impost”; i que: “El decret llei no inclou cap menció a les cooperatives de crèdit, exemptes d’aquest impost des de 1994. Aconsegueixen un avantatge competitiu i alhora caurà la recaptació”
Vegem la normativa que dóna cobertura a tan hàbils apreciacions:
Al BOE de 9 de novembre de 2018 s’ha publicat el Reial Decret-Llei 17/2018, de 8 de novembre, pel qual es modifica el Text refós de la Llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, que estableix en el seu:
Article únic. Modificació del Text refós de la Llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, aprovat pel Reial Decret legislatiu 1/1993, de 24 de setembre.
S’introdueixen les següents modificacions en el Text refós de la Llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, aplicant-se als fets imposables meritats a partir de l’entrada en vigor d’aquest Reial Decret-Llei.
Un. Es modifica l’article 29, que queda redactat així:
«Serà subjecte passiu l’adquirent del bé o dret i, si no, les persones que instin o sol·liciten els documents notarials, o aquells en interès dels quals s’expedeixin. Quan es tracti d’escriptures de préstec amb garantia hipotecària, es considerarà subjecte passiu al prestador ».
Dos. S’afegeix un apartat 25 a l’article 45.I.B) amb la redacció: «25. Les escriptures de préstec amb garantia hipotecària en què el prestatari sigui alguna de les persones o entitats incloses en la lletra A) anterior. »
Aquí entre d’altres estan inclosos: L’Estat i les administracions públiques territorials i institucionals i els seus establiments de beneficència, cultura, Seguretat Social, docents o de finalitats científiques; L’Església Catòlica i les esglésies, confessions i comunitats religioses que tinguin subscrits acords de cooperació amb l’Estat espanyol; L’Institut d’Espanya i les reials acadèmies integrades en el mateix, així com les institucions de les comunitats autònomes que tinguin finalitats anàlogues a les de la Reial Acadèmia Espanyola; Els partits polítics amb representació parlamentària; La Creu Roja Espanyola i l’Organització Nacional de Cecs Espanyols; L’Obra Pia dels Sants Llocs.
D’altra banda la Llei 20/1990, de 19 de desembre, sobre règim fiscal de les cooperatives.
Article 39 Definició de les cooperatives de crèdit a efectes tributaris:
- Seran considerades com a cooperatives protegides, als efectes d’aquesta Llei, aquelles entitats que, sigui quina sigui la data de la seva constitució, s’ajustin als principis i disposicions de la Llei 13/1989, de 26 de maig, de Cooperatives de crèdit, tant de l’estat com de les comunitats autònomes que tinguin reconeguda competència en aquesta matèria en els seus respectius estatuts d’autonomia, segons l’àmbit territorial d’actuació de la cooperativa amb els seus socis, sempre que tinguin el seu domicili en el territori nacional i hagin estat inscrites tant en els registres del Banc d’Espanya, Mercantil i en el corresponent de Cooperatives.
Article 40 Beneficis fiscals reconeguts. A les cooperatives de crèdit a què es refereix l’article anterior els són aplicables els següents beneficis fiscals:
- Els previstos a l’article 33 que els siguin aplicables per la seva naturalesa i activitats, amb excepció dels regulats en els apartats 2 i 3 del precepte esmentat.
Article 33 Beneficis fiscals reconeguts a les cooperatives protegides. Les cooperatives protegides gaudiran dels següents beneficis fiscals:
- A l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, exempció, per qualsevol dels conceptes que puguin ser d’aplicació, excepte el gravamen previst a l’article 31.1 del Text refós aprovat pel Reial Decret Legislatiu 3050/1980, de 30 de desembre, respecte dels actes, contractes i operacions següents: b) La constitució i cancel·lació de préstecs, fins i tot els representats per obligacions.
El resultat final per tant i pel que sembla és aplicar literalment aquest Reial Decret-Llei 17/2018, excepte millor interpretació dels tribunals, que els bancs hauran de pagar l’impost, mentre que les caixes rurals i les cooperatives de crèdit, tot i que tots dos tipus de entitats també concedeixen aquests préstecs, no es veurien en principi afectades pel mateix.
Si bé una excessiva lentitud en l’aplicació de la justícia mai és desitjable ja que pot aquesta acabar convertint-se en injustícia; tampoc és gens desitjable una excessiva rapidesa a l’hora de legislar, doncs ens podem veure embolicats en paradoxes jurídiques.
Cal recordar que el text d’aquest Reial Decret-Llei 17/2018 pot corregir-se posteriorment durant la seva tramitació parlamentària, si es tramita després com a llei, el que se suposa que previsiblement es produirà.
Per a més información ens trobaras a Banyoles, a Assessoria Pla de L’Estany!