El Tribunal Constitucional considera que la inscripció de la unió de fet en un registre municipal té els mateixos efectes jurídics que la seva inscripció en registre autonòmic només als efectes de plasmar la veritable realitat, material i jurídica, que d’aquesta inscripció emana.
El Tribunal Constitucional ha considerat que les remissions legislatives que poden existir a la inscripció de les parelles de fet en registres autonòmics no pot determinar l’exclusió de l’àmbit subjectiu d’aplicació respecte, en aquest cas, beneficis fiscals. Entenem que aquests efectes s’estenen més enllà del tributari ja que estableix la mateixa resolució que:
«(i) les decisions qüestionades van fer una interpretació literal de l’exigència legal d’inscripció al registre autonòmic que desatén la seva finalitat material, que no és altra que permetre expressar la voluntat dels que integren la unió de fet i garantir la seguretat jurídica constatant que no és una unió de conveniència.
(ii) per afavorir la igualtat de tracte, la llei autonòmica preveu en la seva disposició addicional única l’existència d’altres registres públics semblants a l’autonòmic amb què s’ha de coordinar.
(iii) es va desatendre el criteri material igualatori establert a la STC 77/2015 per garantir la igualtat de tracte tributària (en aquell cas per als qui integren una família nombrosa).
(iv) des de fa anys, el context normatiu mostra que l’accés a prestacions socials reconegut a favor de les parelles de fet es reconeix a favor de qui, per qualsevol mitjà probatori, acrediti els requisits materials a què la prestació s’hagi sotmès. A més, la inscripció municipal va generar a la demandant l’expectativa de poder accedir als beneficis reconeguts a les normes madrilenyes en favor de les unions de fet, atès que -per ser acceptada se’ls va exigir complir els requisits materials establerts a la llei autonòmica i se’ls va expedir una certificació pública oficial acreditativa de la inscripció».
Aquesta diferència de tracte no es pot produir ja que, si hi ha equiparació a la normativa autonòmica respecte de la consideració de les parelles de fet com a identitat amb la situació de matrimoni —cònjuges—, no es pot desnaturalitzar en funció de si la seva inscripció es realitza en un registre civil amb més o menys competències territorials, ja que allò veritablement rellevant és la veritat, material i jurídica, que determina aquesta inscripció.
D’aquesta manera, la inscripció en qualsevol registre vàlidament competent per fer-ho haurà de produir idèntics efectes respecte a la valoració administrativa i judicial de la situació de les persones inscrites.
Igualment, la resolució atribueix a l’Administració la resolució per remissió de manera íntegra i expressa a dues sentències sense cap valoració particular del cas el que va portar, als ulls del Tribunal Constitucional, a no estimar les pretensions del contribuent basant-se en fonaments erronis ja que sengles sentències feien remissió a una situació en què la parella recurrent no estava inscrita en cap registre oficial.
En definitiva, l’estimació del recurs d’empara es fonamenta a apreciar que es van tractar com a desiguals situacions de fet materialment i jurídicament iguals ja que, en aquest cas, la inscripció al registre municipal atorga les mateixes garanties de voluntarietat de la decisió i seguretat jurídica, que són els objectius que justifiquen l’exigència d’inscripció al registre autonòmic.
En conseqüència, el Tribunal Constitucional declara la nul·litat de la sentència de cassació que va denegar la bonificació fiscal i la fermesa de la sentència d’instància prèvia que sí que ho va reconèixer.