En una recent sentència, el Tribunal Suprem ha anul·lat una liquidació de l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU) -conegut com a plusvàlua municipal-, a l’entendre confiscatòria una quota de el tribut que absorbeix completament la riquesa gravable, això és, que coincideix en la seva integritat amb la plusvàlua posada de manifest en ocasió de la transmissió del bé immoble urbà.
Segons publica el poder judicial mitjançant comunicat de premsa, la Secció Segona de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, ha declarat nul·la la liquidació de l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (Impost de Plusvàlua) quan la quota a pagar pel contribuent coincideix amb la riquesa gravable per considerar-se confiscatori.
En una recent sentència de 9 de desembre de 2020, el TS considera confiscatòria una quota de l’IIVTNU que absorbeix la riquesa gravable al coincidir completament amb la plusvàlua posada de manifest en ocasió de la transmissió del bé immoble urbà.
El cas
El tipus de gravamen de l’IIVTNU és fixat per cada ajuntament, sense que pugui excedir del 30% (art. 108 TRLRHL). Dins el límit del 30%, els ajuntaments poden fixar un sol tipus de gravamen o un per a cada un dels períodes de generació de l’increment de valor indicats en l’art. 107.4 de l’TRLRHL.
En el cas analitzat ara per la Sala, davant d’un increment de valor provat de 17.473,71 euros (diferència entre el preu d’adquisició i el d’alienació), l’ajuntament va girar al contribuent una plusvàlua de 76.847,76 euros (resultat d’aplicar estrictament el precepte que preveu la Llei d’Hisendes Locals que atén al valor cadastral en el moment de la transmissió i a certs coeficients en atenció al període de temps en el que l’immoble va estar en poder del transmissor).
Sentència de Tribunal Constitucional de 31 d’octubre de 2019
La resolució aplica la sentència de Tribunal Constitucional de 31 d’octubre de 2019 que havia assenyalat que el precepte corresponent de la Llei d’Hisendes Locals era inconstitucional (per vulnerar el principi de capacitat econòmica i la prohibició de confiscatorietat, un i una altra consagrats a l’art. 31.1 de la Constitució), en aquells supòsits en què la quota a pagar per l’impost és superior a l’increment patrimonial obtingut pel contribuent.
I encara que una aplicació literal de la sentència de Tribunal Constitucional hagués portat a ajustar la quota a l’increment real (i reduir-la a la suma de 17.473,71, coincident amb la quantitat en què aquest increment va consistir) assenyala el Tribunal Suprem que “una situació com la descrita resulta contrària també als principis de capacitat econòmica i a la prohibició de confiscatorietat que preveu l’article 31.1 de la Constitució“, de manera que “un resultat d’aquesta naturalesa ha de considerar-se, així mateix, escassament respectuós amb les exigències de la justícia tributària a la qual es refereix el mateix precepte constitucional “.
Quota confiscatòria a l’absorbir la totalitat de la riquesa gravable
El TS aborda les possibles conseqüències d’una liquidació tributària que obliga al contribuent a destinar al pagament del tribut tota la plusvàlua posada de manifest en la transmissió de la finca quan aquesta plusvàlua és l’(únic) indicador de capacitat econòmica previst pel legislador per a configurar l’impost. És a dir, tot i gravar un increment de valor constatat, estableix una quota confiscatòria absorbint la totalitat de la riquesa gravable.
I, al no ser el Tribunal Suprem l’òrgan cridat a determinar, i molt menys a fixar de manera general, quin percentatge d’increment de valor podria coincidir amb la quota tributària perquè no existís l’exageració, l’excés o la desproporció que aquí concorre , i al constatar-se que el legislador porta més de dos anys sense acomodar l’impost a les exigències constitucionals, la sentència declara la nul·litat per confiscatoria d’una liquidació tributària que estableix una quota impositiva que coincideix amb l’increment de valor posat de manifest com conseqüència de la transmissió de el terreny, és a dir, que absorbeix la totalitat de la riquesa gravable.