El desgast professional, conegut com a «síndrome de burnout», va ser incorporat a la Classificació Internacional de Malalties de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) amb efectes des de l’1 de gener del 2022. Segons l’OMS, el trastorn implica esgotament crònic, distància mental i disminució de l’eficàcia professional.
En la seva última versió de la Classificació Internacional de Malalties (CIE), que va entrar en vigor l’1 de gener del 2022 (CIE-11), entre altres novetats, l’OMS va introduir l’excés de treball, també conegut com a «síndrome de burnout» i l’addicció als videojocs com a trastorns mentals.
En el cas del síndrome del burn out o treballador cremat, l’assemblea de l’Organització Mundial de la Salut, celebrada el 25 de maig de 2019, va acordar incloure aquest síndrome dins de la guia de malalties associades al treball descrivint-ho com un esgotament físic i mental degut a l’estrès crònic associat amb la feina i la desocupació.
En aquest sentit, des de l’organisme van aclarir, però, que el síndrome de desgast ocupacional «es refereix específicament als fenòmens en el context laboral i no s’ha d’aplicar per descriure experiències en altres àrees de la vida»
Per a l’OMS, el síndrome es caracteritza per tres dimensions:
1) sentiments de manca d’energia o esgotament;
2) augment de la distància mental respecte a la feina, o sentiments negatius o cínics respecte a la feina; i
3) eficàcia professional reduïda. El síndrome de desgast ocupacional fa referència específicament als fenòmens en el context laboral i no s’ha d’aplicar per descriure experiències en altres àrees de la vida.
Se l’ha enquadrat dins de la secció «problemes associats a l’ocupació i atur». Fins a la revisió que va entrar en vigor el gener de 2022, el «burnout» estava inclòs entre els «problemes relacionats amb la dificultat en el control de la vida» (Z73.0), dins de la categoria genèrica de «persones que entren en contacte amb els serveis sanitaris en altres circumstàncies», passant ara a codificar-se com a QD85: Síndrome de desgast ocupacional.
Prevenció i tractament
El proper pas, com han matisat des de l’Organització, serà que metges i especialistes posin èmfasi en les mesures de prevenció i tractament. Actualment l’INSST compta amb les següents NTP sobre l’assumpte:
– NTP 704: Síndrome d’estar cremat pel treball o burnout (I): definició i procés de generació. INSST.
– NTP 732: Síndrome d’estar cremat pel treball Burnout (III): Instrument de mesurament. INSST.
– NTP 705: Síndrome d’estar cremat pel treball o burnout (II): conseqüències, avaluació i prevenció. INSST.
Què diuen els Tribunals al nostre país?
Aquesta consideració es troba en la línia de la tractada a la nostra notícia: «El síndrome del treballador «cremat» considerat accident laboral pel TSJ d’Andalusia». A Espanya, diferents sentències com STSJ Andalusia núm. 1683/2017, d’1 de juny de 2017, ECLI:CA:TSJAND:2017:5760 o STSJ Navarra núm. 61/2014, de 5 de març de 2014, ECLI: ES:TSJNA:2014:120, ja han analitzat el síndrome del treballador «cremat» qualificant-ho com una nova «malaltia psicosocial», que significa «estar cremat», i que es tracta d’un «síndrome d’esgotament físic i mental intens, resultat d’un estat d’estrès laboral crònic o frustració prolongat i que segons tant la Psicologia del Treball com la Medicina Forense es tracta d’un trastorn d’adaptació de l’individu a l’àmbit laboral la caracterització del qual resideix en el cansament emocional (pèrdua progressiva d’energia, desgast, esgotament i fatiga emocional)».